L’any 2022, la Direcció General de Tributs va modificar el seu criteri sobre el reconeixement de deduccions per R+D+i a l’impost de societats. Anteriorment, es permetia a les empreses consignar deduccions generades en exercicis anteriors en autoliquidacions posteriors, fins i tot si estaven prescrites. Tot i això, la consulta V1511-22 va canviar aquest enfocament, exigint la rectificació en l’exercici corresponent i anul·lant la possibilitat de reconèixer deduccions prescrites.

Ara, el Tribunal Suprem ha rebutjat l’aplicació d’aquest criteri restrictiu a la sentència del 17 d’octubre del 2023, permetent a les empreses reconèixer deduccions generades en exercicis anteriors, fins i tot prescrits, en autoliquidacions posteriors, sempre que estiguin dins del període d’aplicació. La sentència es recolza en l’especificitat d’aquestes deduccions, que sovint requereixen la intervenció de tercers experts.

La decisió del Tribunal Suprem destaca la importància de seguir la doctrina de la Direcció General de Tributs, basant-se en els principis de bona fe i confiança legítima. Com a resultat, les empreses poden incloure deduccions no consignades prèviament en futures autoliquidacions de l’impost sobre societats, generant un estalvi fiscal.